Baix camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936. És arran de costa, a la zona meridional, entre el Tarragonès, al nord-est, i el Baix Ebre al sud. Limita a l'oest amb el Priorat -més al nord- i la Ribera d'Ebre -més al sud-, al nord amb la Conca de Barberà i al nord-est amb l'Alt Camp -a l'interior- i el Tarragonès -arran de la Mediterrània.

Agricultura al Baix Camp, ramaderia i pesca

Fins al segle XVIII dominaven els conreus de cereals, juntament amb la vinya i l'olivera. A partir d'aquest moment la vinya augmenta, com també el garrofer, i més endavant la patata. Durant el segle XVIII s'assaja el cultiu de l'arròs en diverses planes litorals, que aviat fou abandonat pel temor que fos un focus d'infecció del paludisme.

L'avellaner era inicialment cultivat a les zones de l'interior, a partir de mitjan segle XIX el seu conreu s'estengué per la plana, sovint substituint la vinya. El conreu de l'avellaner es recomanà durant la celebració, a Reus, de l'assemblea de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el 1862, a conseqüència de la crisi provocada per l'oídium de la vinya. L'arribada de la fil·loxera acabà d'imposar el canvi, que mena a l'estat actual. En cent cinquanta anys el camp del Baix Camp passà del predomini de la vinya al predomini de l'avellaner.

Malgrat l'absència de cursos d'aigua importants, a la plana domina el conreu amb regadiu. Gairebé el 40% de la superfície conreada és regada.
Al regadiu es cultiven avellaners, d'altres fruiters (presseguers) i hortalisses (carxofa, enciam, tomàquet, fesol). El regadiu gota a gota s'ha estès molt en els darrers anys, cosa que permet regar amb un gran estalvi d'aigua i oferir fruites i hortalisses per la venda de proximitat del Baix Camp.

Venda de productes de proximitat del Baix Camp

Actualment l'avellaner és el conrreu més característic i el dominant, sobretot en els municipis de la meitat nord-oest. Tots els municipis de la meitat nord de la comarca tenen més de la meitat de la superfície conreada dedicada a l'avellaner. A la resta de municipis, els altres cultius tenen també un lloc destacat. L'avellaner ocupa unes 16.000 ha. el que correspon al 46% del total català.

La gran expansió de l'avellaner en els últims cent anys ha estat potenciada per la capacitat comercial de Reus. El 1900 l'avellaner ocupava el 16% de la superfície conreada, el 1963 n'era més del 30% i actualment gairebé el 50%.


La vinya, ara només constitueix poc més del 6%. i al contrari que al Priorat, ha tingut un procés invers. Doncs  al començament de segle XX ocupava més del 50%.

El segon conreu en importància és l'olivera, que ocupa el 17% de la superfície conreada. L'oliver s'estengué molt al llarg del segle XX, i actualment és en procés de reducció. L'oliver es fa sobretot als municipis litorals i meridionals de la comarca.

El garrofer tingué força importància, tant per l'interès concret pel seu fruit, aliment del bestiar equí i mular, i ara per la indústria química, com també per ser un arbre que sobreviu bé en els terrenys més pobres i prims. En els darrers anys el seu conreu s'ha reduït força; es fa sobretot als vessants solells dels municipis litorals.


Al costat de l'agricultura molt tecnificada i mecanitzada hi ha una ramaderia de granges d'aviram, que ha estat afavorida per la capacitat comercial de la ciutat de Reus. El Baix Camp no té cap tradició ramadera, però entre els anys seixanta i noranta del segle XX es va convertir en un dels centres productors d'ous més importants de Catalunya, al costat del Baix Ebre. També té una certa importància la ramaderia porcina a base de la cria intensiva de granges. Destaquen Reus, Riudoms, la Selva del Camp i Alforja. La ramaderia bovina i ovina és escassa.

L'únic port pesquer del Baix Camp és el de Cambrils, amb una mitjana de pesca descarregada entorn de les 1.500 tones anuals, de les quals una tercera part és de mol·luscs.