Venda de proximitat a Lleida

¿Qué es la venda de proximitat?

La venda de proximitat és en general la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que els productors o les agrupacions de productors agraris fan en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària.

La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt

El circui curt és la venda directa entre productor i client final, consumidor o professional, escurçant la cadena de valor normalment estaviant intermediació. Actualment també parlem de circuit curts digitals, ja que fan possible el contacte directe entre productors i clients .

La proximitat no ha de ser estricte

Actualment els consumidors estàn acostumats a adquirir productes fixes durant tot l'any i no sempre de conreus de proximitat. Les taronges, platans, kiwis i alvocats que consumim a poblacions com Lleida, Albatarrech, Magraners, Alcoletge, Torreserona, Alamús, Bell Lloch, Sidamunt, Fondarella, Palau anglesola. Golmés o Mollerusa, quan parlem de venda de proximitat, provenen en realitat en la seva majoria de Andalusia, València, el Nord d'Espanya o de Canàries en el cas del platans. I no ens ha d'estrenyar que així sigui quan parleme venda de proximitat a Lleida, per exemple. Sí hem d'intentar que en la nostra cistella ecològica de proximitat de Lleida hi hagi el màxim de productes de la comarca mentre sigui possible.

Venda de proximitat de fruites i verdures a Lleida

La venda de proximitat de fruites i hortalisses ecològiques deLleida comença a funcionar entre productors i els clients de poblacions importants com Lleida i Mollerussa.

La proximitat entre origen i destí fa possible que el mateix productor pugui fer-se carrèc del transport i entregar els productes amb un estalvi de transport i més qualitat en el frescor dels productes, amb poques hores entre la seva collita i el seu consum.

Baix camp

El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936. És arran de costa, a la zona meridional, entre el Tarragonès, al nord-est, i el Baix Ebre al sud. Limita a l'oest amb el Priorat -més al nord- i la Ribera d'Ebre -més al sud-, al nord amb la Conca de Barberà i al nord-est amb l'Alt Camp -a l'interior- i el Tarragonès -arran de la Mediterrània.

Agricultura al Baix Camp, ramaderia i pesca

Fins al segle XVIII dominaven els conreus de cereals, juntament amb la vinya i l'olivera. A partir d'aquest moment la vinya augmenta, com també el garrofer, i més endavant la patata. Durant el segle XVIII s'assaja el cultiu de l'arròs en diverses planes litorals, que aviat fou abandonat pel temor que fos un focus d'infecció del paludisme.

L'avellaner era inicialment cultivat a les zones de l'interior, a partir de mitjan segle XIX el seu conreu s'estengué per la plana, sovint substituint la vinya. El conreu de l'avellaner es recomanà durant la celebració, a Reus, de l'assemblea de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el 1862, a conseqüència de la crisi provocada per l'oídium de la vinya. L'arribada de la fil·loxera acabà d'imposar el canvi, que mena a l'estat actual. En cent cinquanta anys el camp del Baix Camp passà del predomini de la vinya al predomini de l'avellaner.

Malgrat l'absència de cursos d'aigua importants, a la plana domina el conreu amb regadiu. Gairebé el 40% de la superfície conreada és regada.
Al regadiu es cultiven avellaners, d'altres fruiters (presseguers) i hortalisses (carxofa, enciam, tomàquet, fesol). El regadiu gota a gota s'ha estès molt en els darrers anys, cosa que permet regar amb un gran estalvi d'aigua i oferir fruites i hortalisses per la venda de proximitat del Baix Camp.

Venda de productes de proximitat del Baix Camp

Actualment l'avellaner és el conrreu més característic i el dominant, sobretot en els municipis de la meitat nord-oest. Tots els municipis de la meitat nord de la comarca tenen més de la meitat de la superfície conreada dedicada a l'avellaner. A la resta de municipis, els altres cultius tenen també un lloc destacat. L'avellaner ocupa unes 16.000 ha. el que correspon al 46% del total català.

La gran expansió de l'avellaner en els últims cent anys ha estat potenciada per la capacitat comercial de Reus. El 1900 l'avellaner ocupava el 16% de la superfície conreada, el 1963 n'era més del 30% i actualment gairebé el 50%.


La vinya, ara només constitueix poc més del 6%. i al contrari que al Priorat, ha tingut un procés invers. Doncs  al començament de segle XX ocupava més del 50%.

El segon conreu en importància és l'olivera, que ocupa el 17% de la superfície conreada. L'oliver s'estengué molt al llarg del segle XX, i actualment és en procés de reducció. L'oliver es fa sobretot als municipis litorals i meridionals de la comarca.

El garrofer tingué força importància, tant per l'interès concret pel seu fruit, aliment del bestiar equí i mular, i ara per la indústria química, com també per ser un arbre que sobreviu bé en els terrenys més pobres i prims. En els darrers anys el seu conreu s'ha reduït força; es fa sobretot als vessants solells dels municipis litorals.


Al costat de l'agricultura molt tecnificada i mecanitzada hi ha una ramaderia de granges d'aviram, que ha estat afavorida per la capacitat comercial de la ciutat de Reus. El Baix Camp no té cap tradició ramadera, però entre els anys seixanta i noranta del segle XX es va convertir en un dels centres productors d'ous més importants de Catalunya, al costat del Baix Ebre. També té una certa importància la ramaderia porcina a base de la cria intensiva de granges. Destaquen Reus, Riudoms, la Selva del Camp i Alforja. La ramaderia bovina i ovina és escassa.

L'únic port pesquer del Baix Camp és el de Cambrils, amb una mitjana de pesca descarregada entorn de les 1.500 tones anuals, de les quals una tercera part és de mol·luscs.

La proximitat del Maresme

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya que està situada entre el riu Tordera (al nord) i la vila de Montgat (inclosa en la comarca, al sud). De l'altre costat de la seva frontera nord, passat el riu Tordera, es troba la vila de Blanes, on comença la Costa Brava, i passada la seva frontera sud, més enllà de Montgat, comença la comarca del Barcelonès. Així, a més de limitar amb el Mediterrani, seguint la costa el Maresme limita amb les comarques costaneres del Barcelonès (al sud) i de La Selva (al nord). Terra endins només limita amb la comarca del Vallès Oriental. A més el Maresme comprèn part de les comarques naturals de les serres de Marina, Montnegre i Corredor. Aquesta riquesa geomorfològica fa que el Maresme sigui una comarca litorenca amb forts contrasts i una gran diversitat de paisatges.

Un exemple de producte de proximitat del Maresme

Productes de proximitat Maresme

L'agricultura destaca històricament en les seves vessants viticultora i, la floricultora, horticultura que suposa més de la meitat de la producció d'aquest sector a Catalunya.
La curta distància a grans poblacions com la ciutat de Barcelona, Badalona, Sabadell, Mataró o Granollers ha fet que l'agricultura de proximitat del Maresme sigui d'extraordinaria importància per aquells consumidors interessat en fruites i hortalisses fresques i saboroses amb venda de proximitat.
Destaquen el maduixots de la Vall de Golinons, els pesols, les bledes i els espinacs, entre d'altres

Indústria, pesca i serveis

El Maresme ha estat també un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica.
La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. però amb els pas dels anys la nostra economia s'ha anat transformant a passar al sector turístic.

Un paisatge turístic i residencial

Els darrers decennis ha esdevingut, per la benignitat del clima i el seu bonic paisatge, una comarca turística, especialment a l'Alt Maresme, i residencial per la proximitat a la ciutat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, ports esportius, càmpings, golf, etc.)